Ahir va morir L'amo En Sebastià de Sa Coma. Era un homo "en el buen sentido de la palabra bueno", així qualificava Antonio Machado apuesta casta de persones. Era bo amb tot i amb tot Déu, també era un homo de pau per resoldre desavinences. Amb ell ens coneguérem ja fa molts anys per mor de sa nostra feina, érem uns arquitectes joves, i si volies aclarir qualque cosa de per devers Sa Coma era millor demanar-ho a l'amo En Sebastià que a qualsevol entitat local, Illenca o estatal. Te tractava millor i, normalment, berenaves. Més tard, ens trobarem associats com a propietaris d'un edifici i unes males circumstàncies, que per re s afectaven a l'amo En Sebastià, ens vam veure obligats a "regalar" - a bons entenedors sobren paraules - una part del mateix, concretament un bocí significatiu de terrassa.

Noltros no en teníem sortida i l'hi explicarem. Ho va entendre i li vam dir posau preu. No en té, va dir ell, vos regal sa meva part d'aquesta terrassa, ets amics hi son per aquestes coses. Des-de llavors d'amistat va continuar, no podia ésser d'altre manera, i anàrem fent coses plegats, sobretot sa reforma des castell de sa Punta de n'Amer. L'amo En Sebastià que era sa màxima autoritat d e coneixements sobre el terreny del que havia passat per Sa Coma des de el desembarcament del 36 - bé que ho sabien tots ets historiadors - no podia suportar que aquesta torre de vigilància de feia un grapat de segles, abandonada anys i anys, es trobàs en aquell estar i pel seu compte i de sa seva butxaca va anar netejant, restaurant i omplint d'objectes que d'una manera o altre teníem relació amb aquella construcció.

Ets amics des castells i altres autoritats observessin, qualque pic corregien, sempre dinaven i poca cosa més. De tota aquesta combinació va sortir una edificació esplèndida. Avui creim, l'amo En Sebastià, que heu tingut una bona vida i que mai se vos ha fet llarga, i recordarem que ni vos van veure enfadat amb ningú ni vam sentit xerrar malament de vos. Sa salut vos va acompanyar fins fa poc i per sempre ens quedarà s'imatge de sa darrera vegada que ens vam veure a Es Celler de Manacor, coincidint amb so nostre berenar de cavallistes -o d'arquitectes jubilats- on encara ens vàreu demanar per totes ses nostres dèries i ens repartireu tota casta de salutacions per ses famílies. Com diu aquell cantant, "que vos acompanyin els ocells i que vos acaronin els estels", això si, l'amo En Sebastià, sempre per devers Sa Coma. Sgt Joan Fullana Parera, Bernat Parera Ferrer i Pere Serra Vich