Pau Reynés Villalonga, un home vital. El fet de transmetre sentiments, sensacions, impressions, pensaments, informacions a través de l’escriptura, es converteix al llarg del temps passat en una addicció irreversible, no té volta enrere, en especial per la gent que es dedica al món de la comunicació, el periodisme. És un afecte immersiu en el qual t’hi vas introduint lentament i que a poc a poc et fa presoner i transforma fins i tot la teva pròpia identitat, quan te'n adones ets tinta i paper, ets tu mateix en essència que et dilueixes als escrits dia a dia, n’integren la teva pròpia personalitat, són realment part de tu, branquillons que s’expandeixen a les pàgines dels diaris, els llibres, també els nostres dies a Facebook, WhatsApp o X.

Aquests dies hem perdut a una persona singular, significativa del món de la comunicació, el periodisme, la cultura, i és ben clar per la seva projecció social que ha patit aquesta addició irreversible de ser útil a la societat mitjançant la publicació d’escrits, cròniques, llibres, i que va començar fa molts d’anys com col·laborador de la premsa Insular com Diario de Mallorca, Última Hora o Diario de Baleares, també en la publicació del primer número de la «Revista Lloseta», en referesc a Pau Reynés Villalonga. El seu espai de comunicació únic que n’era el municipi nadiu, Lloseta, no li fou suficient. Va estendre els seus objectius més enllà i s’implicà d’una manera fonamental i importantíssima a la família del Setmanari Dijous d’Inca.

Pau Reynés era una persona molt activa intel·lectualment, se'n parlarà d’ell en moltes àrees de la cultura. Encara s’ha contat poc del seu llegat social, essencialment periodístic, però que s’estenia a altres activitats del món preferentment cultural, pràcticament no hem tengut temps conegut el seu traspàs aquest passat dissabte. A la llarga llista de publicacions de la seva rica bibliografia sociològica sobre Lloseta i els llosetins, també centenars, possiblement milers d’articles i cròniques a distints mitjans de comunicació, Diari Balears, Última Hora, Diario de Mallorca, Setmanari Dijous i altres, s’hi han de sumar altres facetes que possiblement sien desconegudes, no pels seus veïns, però sí per les gents de la resta de Mallorca.

Era un apassionat de la comunicació, el periodisme local, però també del cinema, per exemple, un gran cinèfil. A una de les sales de la Fundació Reynés Villalonga si reuneix una bona filmoteca de cinema, pel·lícules i documentals, a una petita sala acondicionada per un nombre reduït d’espectadors i pantalla de mida considerable per a les projeccions.

L’hemeroteca constituïda a una sala de la mateixa fundació, és realment un espectalle visual pels amants de la comunicació social, allà un pot esplaiar-se en multitud de publicacions insulars bellament enquadernades: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día 16 de Baleares, Última Hora, Revista Lloseta, Setmanari Dijous d’Inca, i moltes d’altres, ja sia per investigar, o recuperar algun article perdut en el temps, com jo mateix he fet personalment salvant de l’oblit algun article o escrit publicat fa molts d’anys i que no aconseguia recuperar per falles informàtiques. També n’he descobert algun que ja ni recordava haver publicat, redactat, escrit. En aquest cas, el paper mostra els seus privilegis enfora i lluny del codi binari que avui dia tot ho domina: l’ordinador, l´ipad, el telèfon mòbil, etc…

Et passeges visualment per les pàgines impreses i recordes, fets, notícies, escrits, anècdotes d’aquesta terra que és Mallorca, però també és cert, apareixen informacions nacionals, internacionals, esports. I els anuncis, aquests elements publicitaris que també van marcant modes, èpoques i tendències al llarg de la història. La propaganda, una altra matèria que no hi falta, els escrits i comunicats dels partits polítics, les seves propostes, els seus projectes, les seves promeses, són a les pàgines d’aquesta impressionant hemeroteca. És la nostra història pública a través dels mitjans de comunicació. Com deia a una conferència el periodista Joan Riera: «els mitjans de comunicació són un reflex de la nostra societat», ni més ni manco.

La sala destinada a la lectura de la premsa diària o la consulta als llibres i col·leccions de l'hemeroteca és acollidora, tranquil·la, on es pot llegir o investigar sense molèsties. És i era el darrer santuari d’en Pau Reynés, el centre d’operacions de les seves curolles, de la seva Revista Lloseta fins que en va cedir l’edició per motius de salut, on tenia el seu despatx. És de suposar que va maquinar anys el projecte de la fundació i la seva ubicació en aquesta casa propietat de la família Reynés Ramón totalment restaurada i de tipologia ben mallorquina en frontis de pedra vista i localitzada quasi davant del Teatre Municipal de Lloseta. Allà el visitàvem amics, coneguts i gent que volia conèixer un poc més les col·leccions que es guarden en aquest habitatge convertit en centre de la cultura especialment periodística, però un lloc on es poden trobar publicacions, llibres de distinta tipologia i matèries per a la seva consulta.

Un altre llegat importantíssim que ens deixa en Pau Reynés, és sens dubte, el fotogràfic, ja que són centenars, possiblement milers, les fotografies que es conserven en aquest casal i que de segur reflecteixen la vida quotidiana, social, política, religiosa d’aquest nucli anomenat Lloseta i que en el decurs dels anys ha anat enregistrant i publicant als distints medis, un poble com deia, que aquests dies ha perdut un petit tresor en la bonhomia del seu fill il·lustre, Pau per als amics. I podria escriure molt més i contar moltes més coses, en queden moltes, com la de la creació de la primera televisió local de Mallorca, sí, la primera. Tal volta un altre dia, però l’angoixa i la pena ara no em deixen. Por, B. Espases Amer.