Preguntas del Grupo Municipal Socialista de Manacor para el próximo pleno de día 8/07/2024: Primera: ¿Qué intención tiene el equipo de gobierno respecto a la piscina municipal?. Segunda: ¿En qué estado se encuentra el proyecto para cubrir las gradas de Na Capellera?. Tercera: Para culminar la recepción de Cales de Mallorca sólo falta recibir la red de agua potable, previsiblemente sin acuerdo con el propietario actual. ¿Por qué después de un año todavía no se ha dado ningún paso para que la SAM se haga cargo?.

Moció per condemnar l’agressió duta a terme per Gabriel Le Senne el passat 18 de juny al Parlament de les Illes Balears. El dimarts 18 de juny de 2024, el president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, va protagonitzar un acte insòlit i violent durant la presa en consideració per a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears. Le Senne, amb una actitud completament antidemocràtica, va arrencar i destrossar les fotos d'Aurora Picornell i les "Roges del Molinar", dones represaliades pel franquisme i símbols de la lluita pels valors democràtics. Aquest acte es va produir després que les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa es neguessin a retirar les fotografies en senyal de protesta per defensar la memòria de les víctimes del franquisme.

Le Senne va justificar la seva acció dient que la mesa de la Cambra "ha de mantenir-se neutral" i va acabar expulsant les dues diputades de la sala, faltant així al respecte a la memòria d'aquestes dones que van ser cruelment assassinades durant la Guerra Civil Espanyola. La Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears és fonamental per reconèixer i reparar el sofriment dels qui van lluitar per la llibertat i la democràcia a la nostra regió. Aquesta llei, aprovada per un ampli consens i els vots del Partit Popular, no només dignifica la memòria de les víctimes del franquisme, sinó que també estableix mesures de justícia, reparació i no repetició, essencials per a una societat democràtica i plural.

L'aprovació d'aquesta llei va representar un compromís amb la veritat i la justícia històrica, i la seva derogació significarà un retrocés en aquests avenços. Amb la llei, es pretén garantir la reparació de les persones que van patir repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, vetllar pel coneixement i difusió de la història de les Illes Balears durant aquests períodes i rebutjar qualsevol manifestació que suposi un reconeixement del franquisme o una exaltació de la sublevació militar, la dictadura franquista o el mateix dictador.

L'acció del president del Parlament de destrossar les fotos d'Aurora Picornell i les "Roges del Molinar" denota una falta de respecte cap a les víctimes del franquisme i un atac a la seva memòria i a la democràcia que per llei està obligat a defensar. Aquesta conducta és inacceptable i soscava la confiança en les nostres institucions democràtiques. És crucial que els representants polítics actuem amb responsabilitat, i etc, etc........

Per tots els motius anteriorment exposats, proposam al Ple de l’Ajuntament de Manacor els següents ACORDS:

1. Condemnar l’actitud del president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, pel seu acte violent dut a terme el passat 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

2. Exigir la dimissió immediata del President del Parlament de les Illes Balears pel seu acte violent dut a terme el passat 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

3. Expressar el seu suport als diputats i diputades del Grup Parlamentari Socialista després dels fets succeïts el 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

4. Rebutjar la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears que pretén dur a terme el Partit Popular i VOX.

MOCIÓ AMB MOTIU DEL DIA DE L'ORGULL LGTBI. El nostre país és referent internacional respecte a les polítiques igualitàries, la conquesta i defensa dels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI, la lluita contra el racisme i la xenofòbia, i la protecció de minories i dels col·lectius vulnerables. De fet, ens vàrem convertir al 2005 en el tercer país del món a reconèixer el dret a contreure matrimoni per part de persones del mateix sexe, amb l'entrada en vigor de la Llei 13/2005, d'1 de juliol, per la qual es modificava el Codi Civil, i en el primer del món a permetre l'adopció a les famílies homoparentals, fets que van suposar un abans i un després no sols per a les persones LGTBI sinó per al conjunt de la societat espanyola.

Posteriorment, l’any 2007, també vàrem ser pioners en el món, en regular la rectificació registral relatiu al sexe, possibilitant a les persones trans canviar el seu sexe sense necessitat de sotmetre's a un procediment quirúrgic de reassignació. Aquesta llei pionera va ser actualitzada amb la recentment aprovada Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI.

Una norma que ha suposat un nou avanç en drets per al col·lectiu LGTBI, incidint en àmbits com la sanitat, l'educació, prohibint les mal anomenades teràpies de conversió, reconeixent el dret a la filiació a les parelles de dones i despatologitzant finalment el procés de transició, atorgant-li una merescuda dignitat a la sigla més maltractada del col·lectiu: les persones trans. No obstant això, aquesta trajectòria irreprotxable en l'avanç continu de conquesta de drets de les persones LGTBI i altres col·lectius i minories vulnerables, s'ha vist frenada i amenaçada per les polítiques desplegades per determinades administracions autonòmiques i locals, especialment després dels canvis en alguns executius que van tenir lloc al maig de 2023 i etc, etc........

ACORDS:

1. Penjar la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó de l’Ajuntament de Manacor i als edificis municipals on sigui possible durant tota la setmana de l’Orgull, en un acte simbòlic per fomentar i reivindicar la igualtat i el respecte a la diversitat en els espais públics del nostre municipi.

2. Dissenyar, juntament amb les associacions representatives del sector, un programa d’activitats potent que doni cabuda i reconegui totes les veus del col·lectiu LGTBI.

3. Desplegar, a través de la regidoria d'Igualtat, un pla municipal per a la diversitat sexual que permeti coordinar totes les accions en aquest àmbit, que incorpori campanyes municipals de sensibilització, a fi de conscienciar sobre les conseqüències negatives dels discursos d'odi i de promoure el respecte a la diversitat, especialment entre joves i adolescents.

4. Impulsar, amb el major consens possible, un Acord Municipal contra els Discursos d'Odi, amb l'objectiu d'eradicar la discriminació que sofreixen les minories i col·lectius vulnerables, i per a remoure tots els obstacles que continuen impedint que aquestes persones puguin desenvolupar els seus projectes vitals en condicions d'igualtat.

5. Dur a terme programes de formació municipal en l'àmbit laboral, dirigit a tot el funcionariat, a fi de reforçar les capacitats i eines necessàries per a saber identificar, abordar i assistir correctament a les víctimes dels delictes d'odi.

6. Instar el govern autonòmic a elaborar un estudi anual que avaluï l'impacte que tenen els discursos d'odi i les seves conseqüències en el col·lectiu LGTBI, les persones migrants, les persones de diferent origen ètnic-racial, així com en la resta de col·lectius vulnerables, per a poder identificar les necessitats i recopilar informació útil que ajudi a desenvolupar estratègies d'acompanyament i protecció als qui els sofreixen. Manacor, 26 de juny de 2024. Núria Hinojosa Abenza. Portaveu del PSIB-PSOE Manacor.