Vaig anar a casa i ma mare no em va deixar entrar i em va dir: "Tu què fas aquí?". Jove de 22 anys, I. nascut a Extremadura, però de ben petit, – gairebé de tres setmanes-, va venir amb els seus pares a Mallorca, pel que es considera més mallorquí que altra cosa. Va fer els estudis de FP en la branca de jardineria i es va posar a treballar ben aviat. Ha baratat de feina en diverses ocasions, passant per una Rent a Car, benzinera com administratiu i expedidor i altres feines gràcies al coneixement de varies llengües com italià, anglès i alemany

“Per cert també tinc algun coneixement de japonès degut a la meva afició al dibuixos japonesos en format de llibre (anime) i manga (pel·lícules)". Vaig treballar per l’Ajuntament amb un contracte per un any, i vaig aconseguir al mateix temps el títol superior de FP de jardineria amb tant bona nota que m'atorgaren carnet de fitosanitari pel tractament amb pesticides, etc.”

Aquí finalitza la seva història laboral. Seguidament a la pregunta sobre les relacions familiars amb el seus pares, contesta que “amb mon pare hi ha alguna relació i me crida per telèfon de tant en quant però poca cosa més. Però amb ma mare no hi manera. Va arribar a dir-me –i ja feia les maletes- “o te’n vas tu o me’n vaig jo”. I més per respecte a mon pare em vaig anar jo.

Conta amb amargura que quant tenia 13 anys va caure amb una terrible depressió i una ansietat insofrible i la mare mai ho va entendre. “Un dia jo plorava d’ansietat dins la meva habitació i ma mare es va presentar dient-me: “Quan paris de fer el carallot, vens a ajudar-me que hi ha molta feina a la cuina”.

“Vaig buscar el refugi amb les drogues i això juntament amb amistats poc recomanables, varen ser la meva perdició. Molta festa, consum de porros, amfetamines, LSD, morfina, heroïna i molta droga experimental”. Als 19 anys va ser ingressat a la planta de psiquiatria de l'Hospital on hi va estar 24 dies per el tractament de la depressió i el consum d'estupefaents.

“També he tingut algunes relacions amoroses amb al·lotes de Institut, però eren cosa d’adolescents i de poca durada, a excepció d’una amb la qual vaig sortir de forma més estable, i per ella vaig deixar les drogues, però així i tot el mes d’abril passat ho deixarem.” Ha tingut experiències musicals amb bandes de rock i rap, però de forma totalment autodidacta, res de Conservatori: inclús ha arribat a compondre qualque tema original.

Va viure a un pis durant un any amb un company que no més pensava en la festa i va recaure en la droga per mor d’ell i se’n va anar, quedant ell sol al pis, que va haver d’abandonar més endavant perquè s’esgotà la prestació per l’atur i el subsidi i no tenia cap dobler. I així es va veure al carrer. Cert que ha anat a ca els seus pares però sa mare es planta davant el portal i sense deixar-li entrar, diu: “Tu què fas aquí?”.

Va anar als serveis socials municipals cercant auxili i es posaren tot-d’una en contacte amb l’Alberg de Manacor. Com es sabut feia molts de mesos que no hi havia places i li van incloure en la llista d’espera, per cert prou nombrosa.

A la pregunta de com es va arranjar i com va passar les nits fins que li donaren plaça a l’alberg, contesta: “Des de que vaig demanar la plaça fins que la me van donar passaren dos mesos, dels quals la major part vaig anar de casa en casa d'alguns amics i coneguts. Pels Reis vaig anar a ca uns cosins, fills d’una germana de ma mare, que ha estat l'únic lloc que hi he trobat un poc de calor. Les dues darreres setmanes vaig estar al carrer, fins que he ingressat aquí ara fa tres setmanes”.

Finalment respon a clàssica pregunta de com es troba a l’Alberg de Manacor: “Hi ha dos grups d’usuaris ben diferenciats: uns realment preocupats i altres totalment despreocupats. En quant al personal, Rafel és una “joia” i Aina “molt comprensiva i agradable, mira sempre d’ajudar-te”.

S’acomiada sincerant-se amb el que voldria que fossin els temps futurs, el seu avenir: “Vull estar bé amb mi mateix, deixar total i definitivament la droga, controlar la depressió i l’ansietat, per poder trobar una feina i una parella amb la qual compartir la meva vida”.