El GOB aprofita la COP25 per exigir un pla de xoc al Govern per fer front a l’emergència climàtica

Assumir l’emergència climàtica implica, per una banda, abordar límits i qüestionar el nostre model de «creixement», i per l’altra, avançar-se amb polítiques d’adaptació enfocades a la resiliència i la justícia social.

Aquests dies hem vist un gran programa d’actes mediàtic per part del Govern aprofitant els dies que a Madrid es celebra la COP25. Una fita internacional que aquí, a nivell mediàtic s’ha fet coincidir amb la presentació del programa dels Objectius 2030 que vol abordar el Govern. Paral·lelament però les polítiques derivades d’inèrcies passades d’un model obsolet i insostenible social, econòmica i ecològicament es mantenen inalterades.

Per tot això, des del GOB i aprofitant el compromís discursiu que tenen amb el canvi climàtic i el seguiment de la COP25, que el Govern adopti un *Pla de xoc per fer front a l’emergència climàtica*.

Assumir l’emergència ambiental i climàtica, local i global, implica assumir una situació de crisi sense precedents. Abordar-la amb responsabilitat, ens hauria de dur necessàriament a:

1. Un diagnòstic clar de les conseqüències negatives econòmiques, socials i ecològiques del nostre model de desenvolupament dels darrers 50-60 anys.

2. Abordar polítiques de contenció i ruptura d’inèrcies que a dia d’avui ja no poden tenir cap justificació atenent la situació d’emergència, especialment: *creixement de la indústria turística i infraestructures associades; nous consums territorials* per a noves construccions especulatives; *terciarització i urbanització del sòl rústic; transport* basat amb *combustibles fòssils* (terrestre amb noves carreteres, però especialment aeri i marítim)

3. Aplicar un pla de transició i adaptació tenint com a eixos bàsics de l’actuació: a) la *resiliència*, apostant per un model productiu que permeti generar a les illes els bens materials que sostenen la vida i preservar els recursos naturals propis, adaptat al nostre mosaic i diversitat territorial i recuperant indústries i oficis propis vinculats a la nostra realitat territorial; i b) *justícia social* garantint la disminució de les igualtats generades pel model actual i garantint que els drets fonamentals bàsics estiguin garantits.

Això implica un *pla estratègic de xoc amb pressupost - en procés de discussió parlamentària actualment - i actuacions a curt, mig i llarg termini de mitigació i adaptació que comprometi totes les polítiques de Govern i s’avanci a les conseqüències que sí o sí es derivaran de la crisi climàtica*. Ara més que mai, la situació ens aboca a actuar *«Ara o mai»* des d’aquí i amb vistes a la realitat global.